La teva cistella està buida
Estic emocionat de compartir el meu viatge amb vosaltres a través d'aquesta entrevista amb la meva amiga Maria.
Des del meu amor inesperat per la talla de fusta provocat per una trobada sorpresa a Bulgària fins als reptes que vaig enfrontar com a instructor, espero que la meva història ressoni amb tu.
Uneix-te a mi mentre aprofundeixo en la màgia de la talla, la influència de la meva família i com la meva passió s'entrellaça amb la meva formació en dansa .
L'any 2015 estava passant per un moment personal complicat, i vaig sentir que necessitava expressar les coses d'una altra manera que no fos ballant (jo era ballarina en aquell moment). Arribar de manera inesperada a un restaurant enmig d'un bosc de Bulgària, un personatge de la sèrie The Wire i una família creativa em van fer enamorar de la fusta i començar a crear-ne.
Vaig començar a tallar gràcies a la meva tieta Neus i al meu oncle Ramón. La Neus em va prestar uns burins molt barats i en Ramón un tros de pi més dur que una roca. En companyia de la meva família, i sense saber res de talla en fusta, vaig tallar la meva primera i única escultura en fusta . Em vaig quedar amb ganes de seguir tallant i no vaig parar de buscar informació sobre la talla en fusta. Va ser aleshores quan vaig trobar el taller de Tallamadera, on Jordan em va regalar uns burins i fusta de til·ler de qualitat. Tallar la fusta adequada amb eines de qualitat va ser un plaer que encara avui recordo amb intensitat.
M'agraden especialment les peces que combinen tècniques de talla amb xip i talla en relleu . Tot i que Chip Carving m'ha robat el cor , gràcies a un recent viatge a Turquia, els burins i el Relief Carving tornen a tenir un cert protagonisme a les meves peces. A més, en els tallers, sento que tinc més capacitat per ensenyar i compartir detalls que abans no sabia fer.
Al principi, vaig pensar que no sabia prou per ensenyar. En una conversa amb el meu amic Quim, em va convèncer que això no era cert. Poc després, l'Andrea, que aleshores era la propietària dels Tallers de Fusta de Barcelona (ara tancat), es va posar en contacte amb mi per ensenyar al seu taller la tècnica de talla d'estella. L'Andrea va veure el meu contingut a Instagram i va voler apostar per mi i donar-me l'oportunitat d'ensenyar Chip Carving per primera vegada.
Mai havia ensenyat abans i havia d'entendre què podia ensenyar i com. Al principi em va costar acceptar que era capaç de fer-ho, però fins i tot amb dubtes vaig seguir endavant. Encara em sentia un principiant, i tot i que coneixia la tècnica, compartir-la era un repte; No sabia què era el més important ni sabia si tenia una bona tècnica.
Hi ha alguna cosa interessant que passa un cop decideixes compartir i ensenyar el que saps: t'adones que saps molt més del que pensaves. Tota l'experiència que has acumulat, per poca que sigui, hi és. T'adones que per poc que comparteixis, la gent ho valora i ho troba molt útil perquè comença de zero.
Amb el pas del temps, t'adones de quina informació és més rellevant i què busca realment la gent quan arriba al taller. Quan vaig començar a ensenyar, volia compartir-ho tot amb tota mena de detalls, fins que em vaig adonar que la gran majoria només volen gaudir de la sessió tallant fusta. No té sentit aturar el taller per parlar durant 30 minuts de les fibres i veta de la fusta. Els qui vulguin aprendre ho mostraran amb preguntes i venint regularment al taller.
Ara deixo que la gent gaudeixi sense aclaparar-la amb informació. Potser això és el més important que he après en aquests 4 anys de compartir! Hahahahaha
El suport i la passió amb què comparteixen tot el que saben, l'entusiasme que posen en tots els seus projectes i com t'infecten amb aquesta energia. Realment senten el plaer de saber que algú està començant el seu viatge creatiu, ja sigui una família o un desconegut. Va ser molt fàcil començar amb aquest tipus de suport. Un crit a la meva mare per deixar-me fer forats a la taula de la meva habitació per posar uns "tops" en forma de L i així poder tallar fusta de la meva habitació!
Com la majoria de la gent que comença amb la fusta, vaig començar a fer petites joies i clauers. En aquella època, no tenia molts diners, i la tècnica que podia practicar sense gastar gaire era el Chip Carving. Bàsicament, amb un ganivet i un tros de fusta, pots crear mil històries.
Per això avui tinc molta més pràctica amb el ganivet que amb els burins. Quan vaig poder invertir diners per comprar cisells, va ser quan vaig començar a fer peces més grans i a combinar ambdues tècniques, començant a sentir la màgia de què parles!
Crec que venint del món de la dansa, l'aspecte creatiu i què fer no em va espantar gaire. Sabia que podia crear i fer coses pel meu compte encara que no sabia molt sobre el tema.
En el Breaking i en la cultura Hip Hop en general, l'estil personal és molt valorat . Ja feia 10 anys que ballava i buscava aquest estil. Sabia que podria trobar un camí que també em representés a la fusta.
I a un nivell més pràctic, la dansa va servir de plataforma per mostrar la meva fusteria . Aquells clauers i penjolls sovint portaven noms d'amics o nomenclatures de Hip Hop que venia mentre viatjava a esdeveniments per competir. Més tard vaig començar a fer trofeus. Vaig tenir sort perquè va començar a correr la veu i molts organitzadors d'esdeveniments em van demanar que tallés trofeus per a les seves competicions.
Si em voleu veure ballar, podeu venir a l'aniversari del meu grup Floor Players del 23 al 25 de maig a Barcelona; Segur que em veureu a mi i a molts altres mostrant alguns moviments!
Potser la peça de Tarlak. 1,50 cm d'alçada per 68 cm d'ample, on vaig combinar tècniques de talla en relleu, talla d'encenalls i treball de màquina rotativa . Encara he de recuperar algunes peces inspirades en el maquinari informàtic en forma de microxips, però a gran escala. Hi haurà molta feina i molta màgia!
Gràcies per llegir la meva història :)
Els comentaris s'han d'aprovar abans de mostrar-se
